About The Speaker
Judith Prat
Altorricón, Osca,1973
Després de llicenciar-se en dret i especialitzar-se en drets humans va decidir formar-se i dedicar-se professionalment a la fotografia documental. El seu treball busca interpel·lar a l’espectador, provocar en ell no sols una emoció sinó també la reflexió.
En els últims anys ha treballat a Àfrica, Amèrica Llatina i Orient Mitjà documentant temes com la guerra al Iemen, la violència de Boko Haram a Nigèria, el conflicte armat i les mines de coltan a l’RD del Congo, el conflicte al Kurdistan, les condicions de vida de la població siriana refugiada als països veïns o el feminicidi a Ciutat Juárez, entre altres. Totes les seves cobertures i projectes fotogràfics inclouen una marcada perspectiva de gènere i presten especial atenció a la situació de les dones.
Les seves imatges han estat premiades en festivals i concursos internacionals com el Julia Margaret Cameron Award al Regne Unit, Prix de la Photographie Paris, Photofest Award a Mèxic, International Photography Awards (IPA) als EUA, Human photojournalism contest al Canadà, Moscow International Photo Awards o el Seminari de fotografia i periodisme d’Albarracín. Els seus treballs han estat nominats als Premis Gabriel García Márquez de periodisme o al programa 6×6 del World Press Photo. El 2018 la Fundació BBVA li va concedir la Beca Leonardo de recerca en comunicació i ciències de la informació i el 2017 va rebre el Premi Artes&Letras de Fotografia. Publica en diferents mitjans nacionals i internacionals com The New York Times, Al Jazeera, The Guardian, Vice, Woz, El Mundo, eldiario.es o el Confidencial.
El seu treball s’ha exposat a Espanya en el Museu Nacional Reina Sofía, al Cercle de Belles arts, a PhotoESPAÑA o a la Llotja de Saragossa, entre molts altres espais, també a ciutats com Quebec, Mont-real, Moscou, Querétaro o Avignon.
Ha dirigit el multimèdia Boko Haram, una guerra contra ellas (basat en els testimonis de dones segrestades per Boko Haram) i el curtmetratge documental Tú, siéntate (sobre la campanya militar de l’Estat turc contra la població civil kurda en l’hivern de 2016).
El 2021 ha publicat el fotollibre MATRIA.
PONÈNCIA
DEMOCRATITZAR LES MIRADES PER DESESTEREOTIPAR COL·LECTIUS
Quina ha estat la mirada dominant durant el segle XX? El fotoperiodisme, com moltes d’altres, és una professió masculinitzada: el món ha estat fotografiat majoritàriament per homes blancs occidentals de classe mitjana-alta.
La visió que ens hem fet del món l’ha construït un col·lectiu de professionals que, tot i tenir diferents estils i enfocaments, ha mantingut una mirada força homogènia. Les dones, especialment les dones en situació de vulnerabilitat, són un dels col·lectius que han patit aquesta mirada única. Massa vegades veiem representades a les dones com a víctimes o com a personatges secundaris de les històries.
Tant la Judith Prat com l’Anna Surinyach han treballat en situacions on es pateixen vulneracions de drets humans i moltes vegades, de manera natural, les dones s’han convertit en protagonistes de les seves històries. Durant la conferència les dues fotògrafes explicaran com treballen i quins són els reptes amb què es troben a l’hora d’abordar temes globals que ja han estat prèviament fotografiats: moviments de població, conflictes, medi ambient o la lluita per la terra, entre d’altres.
