<We_can_help/>

What are you looking for?

>Sofia Moro
speaker_info

About The Speaker

Sofia Moro

Des de l’any 2000 desenvolupa la seva carrera professional com a fotògrafa freelance centrant-se en el retrat editorial i desenvolupant paral·lelament projectes més personals, que giren sempre al voltant d’una defensa apassionada dels Drets Humans. Entre els seus treballs destaquen: Ells i nosaltres, (Blume, 2006) realitzat gràcies a una beca Fotopres de la fundació “La Caixa” i exposat a Mèxic D.F el 2006. Órbigo, hivern (2007), per encàrrec del MUSAC. El 2008 va completar Defensors, el testimoni obstinat, un projecte en col·laboració amb Amnistía Internacional. El 2012, La Fábrica, edita un PhotoBolsillo sobre el seu treball.

El seu darrer treball és un al·legat contra la pena de mort al món que va acabar el 2018 gràcies a una Ajuda Leonardo de la Fundació BBVA rebuda el 2016. El resultat va ser el llibre Qui mereix morir?, que es va acompanyar d’una exposició al Centre d’Art BOZAR de Brussel·les l’any 2019 i una altra a l’Institut Goethe a Madagascar. El 2021 va fer el treball Cuidadores que s’ha exposat als carrers de Madrid com a part del Festival PHotoEspaña 2020.

És col·laboradora habitual de les revistes Vanity Fair i El País Semanal on ha publicat més d’un centenar de retrats i més de 20 reportatges de portada. Treballa esporàdicament per altres publicacions nacionals i internacionals. El 2010 va guanyar el primer premi del concurs Foto-Nikon, en la categoria de retrat. El 2019 va resultar finalista en el concurs internacional Lens Culture portraits awards. El febrer de 2020, TVE-2 dins la sèrie “Detrás del Instante” va emetre un capítol parlant sobre el seu treball.

Té obra en diverses col.leccions privades, així com a la Col·lecció La Naval de Cartagena i a l’Acadèmia de Belles Arts de San Fernando.

PONÈNCIA

ESTIMATS ESTRANYS

“L’art és pentinar la realitat a contrapèl”

Walter Benjamin

La fotografia, igual que el dibuix, és un mètode de coneixement. Dibuixant el que està a la vista es pren consciència de la forma i de la seva causa. En fotografiar, com afirma Benjamin, treballem al revés. La realitat que tenim davant la interpretem, l’ordenem, la reduïm, l’abreugem fins a convertir-la en una fotografia. És en aquesta reducció, en aquesta interpretació feta a força de decidir què és el que es mostra i com es mostra, on radica el que anomenem la visió fotogràfica, que no és una altra cosa que la representació gràfica de l’opinió del fotògraf.

Quan enfronto les històries que vull fotografiar, sempre acabo retratant als protagonistes d’aquestes. Tot em porta al retrat. Perquè retratar és comprendre. Cal enfrontar a l’altre amb un interès genuí. Endinsar-se en un joc de miralls que en el cas dels bons retrats ens pot fer arribar a dubtar de qui és el veritable protagonista de la fotografia, és el fotografiat o el mateix fotògraf? Les persones fotografiades, al final, podran veure’s com un reflex fidel de la idea que tenen d’ells mateixos o com alguna cosa llunyana a aquesta percepció. Però aquesta interpretació és el que fa a la fotografia tan fascinant com qualsevol altra representació artística. Perquè un retrat només és bo si estranya, si ofèn, si ens atrapa, si ens transporta. En paraules de Richard Avedon: ‘Un retrat no és una semblança. En el moment en què una emoció o un fet es transformen en una fotografia deixen de ser tals per a convertir-se en el que ja no és un fet sinó una opinió. No existeix la inexactitud en fotografia. Totes les imatges són exactes. Cap d’elles és la veritat’.

TALLER

ESTIMATS ESTRANYS

Deia l’escriptor Josep Pla que tot adjectiu és una opinió sobre el món. Jo crec que les bones fotografies han de ser-ho també. Avui sabem del cert que l’interessant de la fotografia no radica en la seva capacitat per a reproduir la realitat, sinó més aviat en la interpretació que el fotògraf fa d’aquesta realitat utilitzant el mitjà fotogràfic: la fotografia com a mètode de coneixement i de manifestació personal.

Fotografiem el que coneixem o volem conèixer, el que ens obsessiona i el que ens interroga i volem resoldre. I aquestes preguntes, aquesta cerca, que és diferent en cadascun de nosaltres, és precisament el que ens conforma com a fotògrafs, l’essència de la nostra fotografia, la nostra opinió sobre el món.

Aquest és el punt de partida d’aquest taller en el qual reflexionarem sobre fotografia, centrant-nos en el retrat fotogràfic Alhora que anirem fent una sèrie de retrats d’acord amb les decisions que prenguem al començament d’aquest. Intentarem aprofundir en la nostra visió fotogràfica, en les nostres obsessions i en la nostra manera d’opinar o d’expressar-nos amb la força extraordinària de la fotografia.