<We_can_help/>

What are you looking for?

>Donna Ferrato
speaker_info

About The Speaker

Donna Ferrato

Fotògrafa documental de fama internacional. Els seus dons per a l’exploració, la il·luminació i la documentació, junt amb el compromís de mostrar els costats més obscurs de la humanitat, l’han convertit en un gegant del mitjà. Té quatre llibres publicats incloent Living with the Enemy, que va vendre més de 40.000 còpies, Tribeca i Love & Lust, també publicat per Aperture. El novembre de 2016, la revista TIME va proclamar la fotografia que va fer d’una dona sent colpejada pel seu marit (1982) com una de les “100 fotografies més influents de tots els temps.” Actualment Ferrato està documentant els ràpids canvis que està patint el seu barri de Tribeca a Nova York, i dirigeix tallers de fotografia experimental anomenats The Erotic Eye i The Sacred Eye. Pròximament Powerhouse Books publicarà les seves memòries visuals en el llibre Holy, cinquanta anys documentant la vida de les dones.

PONÈNCIA

RESPECTE

Mostra-li a la gent és algú real fent la seva foto, que no és una màquina ni tampoc és una càmera oculta.

 

Apropar-me a un desconegut pot semblar curiosament un assalt! Surto del no-res i de cop estic fent fotos, sovint sense demanar permís. Aquesta és la primera etapa. La següent etapa és obrir-me a les seves reaccions, mai els descarto. Els escolto, segueixo fent fotos i parlem. Els desconeguts es fan amics. Solc sentir-me més motivada per a fotografiar allò desconegut quan hi ha una consciència de temps per al reconeixement social, quan mirades de tristesa humana i actes de generositat es xoquen per un instant preciós.

TALLER

FOTOGRAFIA ESTIL GONZO

Fa cinc anys, Donna Ferrato i Tomeu Coll, van llançar una estranya sèrie anomenada The Erotic Eye Trilogy. La idea era encoratjar a les persones a exigir més de si mateixes quan fotografien, a córrer majors riscos, a abandonar les seves zones de confort. Aprendre a profunditzar amb la gent sense aprofitarse de ningú. No és fàcil. Fer fotografies increïbles sense la fam de ser publicat o de guanyar diners. Com fer fotografies potents per a la nostra pròpia satisfacció.

La forma en què Ferrato i Coll són capaços de provocar respostes carregades d’emoció als seus estudiants és a través de la pràctica lliure del periodisme Gonzo. Bàsicament, gonzo és un estil singular de fotoperiodisme sense pretensions d’objectivitat. Explicar històries a través d’una narrativa en primera persona. Es creu que la paraula “gonzo” es va utilitzar per primera vegada el 1970 per a descriure un article de Hunter S. Thompson, qui més tard en va popularitzar l’estil.

La clau està a ensenyar a la gent formes de familiaritzar-se amb les matèries sense travessar cap línia de decència. Ensenyem l’art d’escoltar i observar mentre experimentem la complexa realitat dels altres. Com ser respectuós sense deixar de crear espais on les persones se sentin lliures de ser elles mateixes sense sentir-se jutjades, o sexualment assetjades.

El treball principal de Ferrato i Coll és trobar persones reals que vulguin participar en els tallers. Persones segures de si mateixes i capaces de compartir les seves històries amb els fotògrafs. És per això que els fotògrafs han d’aprendre a ser sensibles i respectuosos dels drets dels altres.

Viure en família té alts i baixos. A vegades són problemes de personalitat. De totes maneres l’objectiu dels tallers era ensenyar a la gent a pensar com a veritables fotògrafs.

El repte era com fer fotografies eròtiques amb persones reals en situacions reals sense dir-los què fer. En altres paraules, estar allà amb una càmera amb la finalitat d’aprendre quelcom nou i bell sense dominar o ferir a ningú.

No fer mal és el codi d’honor amb què explorem el món a través de les nostres càmeres.